Som Grèvol i també som diversitat.

Des de fa uns anys, cada cop més es parla d’atenció a la diversitat a l’escola. Se
n’escriuen articles, es dissenyen plans i protocols d’atenció específics, els polítics en
parlen, els mitjans tracten el tema en articles d’opinió i fan reportatges a la televisió i les
famílies s’interessen pel tema quan busquen una nova escola pels seus fills i filles.
Aquest interès recent podria tenir a veure amb el fet que cada cop més la diversitat ha
entrat dintre de les aules d’una manera que abans no la coneixíem. Però és important
destacar que la diversitat no es pot entendre només com un fet únicament escolar, sinó
que cal buscar-la en tots els entorns. A les feines, a les famílies i a la societat en general
també hi ha diversitat i per tant és natural que aquesta diversitat entri també a les
escoles
Durant molt anys, les persones amb alguna diversitat havien d’esforçar-se per formar
part del que es considerava «normal» perquè l’educació estava organitzada per atendre
la majoria. La personalització i la individualització eren principis poc presents i el que
interessava era homogeneïtzar els perfils. Evidentment, amb aquesta visió
«normalitzadora» hi havia alguns i algunes alumnes que havien de sortir del sistema i
quedar-se a casa o anar a escoles especials per a ells.
Amb els anys, aquesta visió reduccionista de la realitat va anar canviant i els i les
alumnes amb alguna diversitat van entrar a les aules. En aquests primers anys,
compartien escola, però no sempre compartien l’aula ni els mateixos professors. Hi havia
una línia fina, però clara, que els separava de la resta. En aquest context, van sorgir
grups homogenis per nivells, aules especials i currículums clarament diferenciats per
atendre els alumnes que no seguien la «norma». La diversitat havia entrat a l’escola,
però encara es mantenia la idea de «normalitat» versus «anormalitat». En aquest model,
ja es parlava de tolerància i de respecte, però encara no es podia parlar d’inclusió.
L’octubre de 2017, es publica el Decret de l’atenció educativa en el Marc d’un sistema
educatiu inclusiu que té com a objectiu principal aconseguir que les escoles siguin
entorns que donin resposta a la diferència i on tots els alumnes puguin desenvolupar al
màxim les seves potencialitats. Amb aquest decret, es reconeix la diversitat com un fet
universal i, a partir d’aquest moment, totes les escoles de Catalunya hauran d’assumir el
repte de dissenyar un sistema que garanteixi l’atenció educativa de tots els seus
alumnes.
En aquest context, a l’Escola Grèvol hem situat el repte de la inclusió com a principi
fonamental de la nostra pràctica, al costat de l’educació en valors, l’educació emocional,
el foment de la convivència i l’estimulació de la curiositat i la creativitat com a motors de
l’aprenentatge; tenint clar que només podrem assolir-los amb una mirada global i
transversal que impregni tots els membres de la comunitat educativa .
Amb aquest objectiu, es va crear la Comissió d’atenció a la diversitat (CAD), una
estructura organitzativa que s’ocupa de valorar i gestionar els recursos materials i
humans per atendre tot l’alumnat de l’escola, en funció de les seves necessitats. Aquesta
comissió està formada per alguns membres de l’Equip directiu, l’Equip psicopedagògic
(EPP) i, ocasionalment, els coordinadors dels cicle i/o el psicopedagog de l’EAP.

 

Com a part de la CAD, l’Equip psicopedagògic de Grèvol es coordina amb el claustre i
amb les famílies per atendre les demandes, estar atents a la detecció precoç, dissenyar
les intervencions dintre de l’aula i coordinar-se amb els serveis externs que atenen
l’alumnat fora de l’escola. L’atenció directa als i les alumnes es fa dintre de l’aula, però en
algunes ocasions, també es pot fer atenció individualitzada, sobre tot amb l’alumnat de
més edat.
Per últim, la CAD també s’ocupa de la planificació d’intervencions a nivell d’aula que
ajudin a reflexionar els alumnes al voltant de qüestions de gènere, respecte entre iguals,
diversitat o salut mental. Aquestes intervencions s’emmarquen dintre d’un pla de
prevenció per fomentar la convivència, l’assertivitat, l’empatia i la responsabilitat
individual.

 

Mònica De la Calva
Psicòloga de l’escola i Coordinadora de l’EPP